LA MÚSICA DE LA MEVA VIDA

Tots tenim cançons i músiques que han marcat la nostra vida. Algunes ens fan recordar moments profunds, d'altres simplement ens transporten a la nostra infantesa o la nostra joventut. Sovint escoltant la ràdio sona una cançó que fa que s'engegui l'engranatge del record ... Doncs bé, aquest apartat intenta fer un recorregut per la meva vida basat en algunes (perquè no sóc capaç de recordar-les totes) d'aquestes cançons: aquelles que considero que han acompanyat moments importants ...

Per començar una que pot ser força inesperada però que l'he escollida perquè em recorda la meva la infantesa: el meu pare tenia un disc (de vinil, és clar) de tangos que jo ballava al menjador de casa. L'edat ... doncs, jo deuria tenir uns 7-8 anys. Aquest recull crec que és força fidel al disc de casa.

Moltes cançons podrien completar la meva infantesa, però com que es tracta de fer un resum de la meva vida, saltaré a la cançó que va acompanyar el meu primer amor: Yo no te pido la luna, de Fiordaliso (1984). És una cançó que s'ha versionat, i fa ben poc ho ha fet el Sergio Dalma, però us penjo el vídeo original, perquè val la pena veure com vestia la cantant ... No sé si dir que només fa 30 anys, o que ja fa 30 anys!!!
 

Dels 14 salto als 18, perquè ja he dit que només pretén ser un resum. Mentre preparava la selectivitat vivia l'emoció d'un amor, molt fort i amb un profund sentiment, que a més es va trobar amb alguns impediments. La seva cançó: Te entro, del Miguel Gallardo (1989). A aquest amor m'hi vaig entregar durant 13 anys, i són fruit d'ell els meus dos fills grans: la Neus i el Xavier. 

Els anys, però, van passar factura a aquest amor. La meva creixença personal va seguir un camí diferent i, potser, inesperat, i van arribar moments dolorosos, de desamor, als que em vaig tenir que enfrontar i els que, malgrat tot, també em van fer créixer. Dove sei, de Gigi D'Alessio (2003): malgrat que la cançó parla d'un amor perdut, i del dolor causat per l'abandó, en el meu cas m'hi identificava pel dolor que em feia sentir saber el dolor que anava a causar ... Moltes van ser les llàgrimes que vaig deixar anar acompanyada d'aquesta cançó.

Desprès d'un temps en la que la foscor em va acompanyar, vaig trobar una grup de gent que em va ajudar a sortir de les meves pròpies profunditats, i que recordo amb molt de carinyo: els Singles. Amb ells vaig compartir inquietuds i problemàtiques, vaig gaudir com feia temps que no ho feia i puc dir que en certa manera vaig renàixer, fins que em vaig convertir en allò que jo volia ser. Aquest renàixer queda plasmat en la cançó I will survive, de Gloria Gaynor, un clàssic amb significat per a molta gent, sobre tot per aquells que han hagut d'afrontar-se a moments difícils a la seva vida ...He escollit un vídeo de l'actuació que la cantant va fer al Festival de Vinya del Mar l'any 1980 perquè així ho aprofito per dedicar-ho a les meves amigues xilenes i en record a l'únic viatge que m'ha permès travessar l'Atlàntic i que a més el vaig fer en aquesta època. Entranyable!!!

La següent parada en aquest trajecte fa referència a la nova oportunitat que em va brindar la vida: enamorar-me novament, sentir l'emoció i el desig incontrolable, malgrat la maduresa ... Haig de confessar que no va ser fàcil i que van haver moments en que vaig creure que aquella història no tindria final feliç ... Per començar una cançó de Fito y Fitipaldis: Soldadito marinero. Música compartida en un Ford Focus ... Quins records!!!

Al final la història va resultar ... sí que va tenir final feliç ... i amb regalet!!! Ja fa uns 9 anys que estem junts, però no us donaré una data d'inici perquè així (i aquesta és una teoria com qualsevol altre), si no té inici no té final. D'aquesta època, he escollit una cançó que em recorda les que probablement van ser les últimes vacances familiars tots junts, en les que no hi faltava ningú: Sense tu, de Teràpia de Shock. Ai, Portugal!!!

I ja per acabar les cançons que aquest 2014 han copsat més els meus sentiments i les meves emocions. Ha estat un any difícil (com per a molts, indiscutible). La crisi econòmica i social, a mi també m'ha afectat personalment. I, a més m'adono, que malgrat tot, els anys van passant, i jo ja no sóc la mateixa, no sempre aconsegueixo mantenir l'estat d'ànim intacte i de tant en tant miro enrere (i quin millor exemple que aquest resum musical). I davant de moments de profunda felicitat i satisfacció es presenten moments més tèrbols d'incerteses i pors. Incerteses i pors que podria resumir en una frase que un amic va dir fa uns dies, i que pensant-hi bé, em dóna molt sentit: "cada vegada em queda menys temps per fer tot allò que volia (o vull, les dues serveixen) fer". Així doncs, per aquest moment i per aquests sentiments dues cançons: Cuando me vaya, de Melocos y Natalia i No puc oblidar de Lexus.

I fins aquí aquest resum musical de 43 anys. Evidentment he obviat moltes cançons i músiques que també s'han passejat per la meva vida, però aquestes són les que ara i en aquests moments penso que han acompanyat aquells moments més crucials i importants. Podreu observar que totes tenen la característica de ser música romàntica. El cert és que per més que ampliés el ventall de cançons no sortiríem d'aquest estil, ja que és el que a mi m'agrada i em fa sentir, tot i el risc que se'm consideri una terrorista musical, la qual cosa accepto sense cap mena de remordiment.